Posted on

Andana Editorial presenta la primera edició dels Premis Literaris de la Ciutat d’Algemesí

  • Per primera vegada es convoca un certamen que premia en exclusiva la poesia infantil en valencià

  • El premi de Narrativa Infantil portarà el nom de l’escriptor Enric Lluch

Algemesí ha presentat la primera edició dels Premis Literaris Ciutat d’Algemesí impulsats per l’editorial Andana, l’Ajuntament de la ciutat i la Fundació Caixa Rural-Cooperativa. L’acte de presentació ha tingut lloc en la sala de plens del consistori algemesinenc.

Els Premis Ciutat d’Algemesí estan dedicats a la literatura infantil i consten de dos modalitats diferents. Per una banda, el premi de Narrativa Infantil Enric Lluch i, per una altra, el Premi Caixa Rural de Poesia Infantil. Ambdós premis són en valencià i compten amb una dotació de 3.000 euros.

El director d’Andana Editorial i promotor d’aquests premis, Ricard Peris, ha explicat que Algemesí és un municipi bolcat en la cultura i la literatura, no sols per la gran quantitat d’escriptors algemesinencs, sinó també per la tasca realitzada des de fa anys pel consistori i per la comunitat de mestres en la promoció de la lectura. “Aquesta tasca necessitava un premi com aquest per donar-se a conéixer”, ha indicat Peris.

Pel que fa al premi de narrativa rep el nom d’Enric Lluch, escriptor algemesinenc de renom, que segons Peris “ha treballat per canviar la literatura infantil valenciana i que, amb el seu nom i la seua trajectòria, avala aquest certamen”.

Per altra banda, Algemesí es converteix en pioner al convocar el Premi Caixa Rural de Poesia Infantil, ja que no hi ha cap certamen exclusiu d’aquestes característiques en valencià. Un premi que compta amb el suport de la Fundació Caixa Rural-Cooperativa. El president de l’entitat, Josep Torrent, ha assenyalat que des de la Fundació consideren important aquest premi que farà enriquir la cultura valenciana.

Des del consistori, l’alcaldessa de la ciutat, Marta Trenzano ha agraït a tots la seua col·laboració i ha destacat que Algemesí és una ciutat viva en l’àmbit cultural i en la divulgació de la seua cultura. ‘‘Aquest premi continua la tasca encetada fa molts anys pel consistori en la promoció de la nostra llengua”, ha afirmat Trenzano.

 

 

 

Descarrega les bases completes del Premi

 

 

Posted on

Ser diferent és un gran encert

Aquest tercer àlbum del creador Rob Biddulph ens relata les aventures d’una gosseta que marca un ritme diferent i decideix sortir a buscar el seu lloc al món.

A la gran ciutat dels gossos, tots s’afanyen, tots estan molt ocupats i tots fan el mateix. Però, de sobte, apareix una gosseta que no fa el mateix que tots i això fa que no trobi el seu espai en aquesta gran metròpolis. Així que decideix fer la maleta per buscar el seu lloc al món. En aquest viatge la protagonista descobrirà que no hi ha res de mal a ser diferent i tornarà allà on tot va començar per viure la vida amb una nova perspectiva.

El creador Rob Biddulph ens proposa n nou àlbum il·lustrat que porta per títol No como tots (No como todos, en la versió en castellà) amb el seu estil particular, per explicar-nos  una  història que farà pensar al lector sobre la importància de valorar les nostres particularitats.

 

Al seu primer llibre, Quin vent, Biddulph ens va proposar viatjar amb el pingüí Blau per descobrir les coses bones que ens podia aportar sortir de la nostra zona de comfort. Al segon llibre, Grrrrr!, aquest autor ens va fer pensar en la importància de l’amistat i el valor de tenir bons amics que ens ajuden en els moments difícils. I en aquest tercer llibre ens proposa endinsar-nos en els problems que ens suposa encaixar en els nostre entorn i aprendre a valorar les diferències com un fet positiu.


Rob Biddulph va guanyar el  prestigiós Premi al millor llibre infantil de Waterstones amb el llibre Quin vent. El seu segon llibre Grrrrr! va ser nominat per a la medalla Kate Greenaway. Biddulph va ser el director d’art de la revista Observer. Actualment viu a Londres amb la seva dona i les seves tres filles, i no ha perdut l’esperança que, potser, algun dia alguna d’elles anirà a un partit de l’Arsenal amb ell.

Altres llibres de Rob Biddulph

Posted on

Mo Willems i el colom fitxen per Andana Editorial

Aquest autor és un dels bestsellers internacionals dels àlbums il·lustrats i  ha guanyat premis tan prestigiosos com el Caldecott. Andana Editorial començarà a publicar la sèrie de llibres de Mo Willems amb el títol  El colom s’ha de banyar!

Crear un àlbum il·lustrat que atrape al lector i que esdevinga un èxit de vendes no és una tasca fàcil. Per aquest motiu, les creacions de Mo Willems tenen una rellevància especial. Amb una aparent senzillesa, aquest autor estatunidenc ha sabut trobar la fòrmula ideal per captar l’atenció dels joves lectors, dels adults i dels professionals del món del llibre. Aquesta originalitat ha fet que la sèrie de llibres del colom de Mo Willems ocupe un lloc destacat a les prestatgeries de les llibreries de molts països.

Mo Willems és un escriptor i il·lustrador que ha estat al número u de la llista de llibres més venuts del New York Times, ha rebut tres mencions d’honor dels premis Caldecott i ha guanyat dues medalles Theodor Seuss Geisel i tres mencions Geisel. Mo va començar a treballar al programa televisiu infantil Barri Sèsam, on va rebre sis premis Emmy. Amb una trajectòria diversa aquest creador nord-americà s’ha guanyat un espai dins dels autors imprescindibles de la literatura infantil del segle XXI.

Andana Editorial encetarà la publicació aquesta primavera de 2017 de la coneguda sèrie de llibres de Mo Willems, uns llibres divertits i entretinguts que tenen al colom com a protagonista i que aconsegueixen identificar els més petits de la casa amb aquest divertit personatge i les seves situacions particulars. El primer llibre que publicarà Andana Editorial, en català i castellà, serà El colom s’ha de banyar!  (¡La paloma necesita un baño!, en l’edició en castellà).

 

Posted on

“La memòria sempre és millor que la desmemòria, que la inconsciència”

L’escriptor Víctor Labrado acaba de publicar en Andana Editorial una nova edició del llibre Quan anàvem a l’estraperlo. Una novel·la que esdevé un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí entre la novel·la d’aventures i la crònica. Parlem amb ell d’aquesta nova edició:

Què és Quan anàvem a l’estraperlo?

És la història d’un jove que va patir la Història, tal com la va patir la seua generació els anys 30 i 40. És la història real d’un jove, Vicent Just, de la Font d’En Carròs, contada per ell mateix. És una novel·la sense ficció. Tots els fets que s’expliquen són reals. Quan el vaig conéixer era un home d’una memòria excel·lent, que s’expressava molt bé. Tant que em va suggerir contar-la amb el seu estil, en una llengua oral molt pròxima a la seua.

Per tant, fa referència a una realitat molt local?

Sí i no. De fet, el mercat negre, i la fam que el va causar, és un tema europeu, que ací es va produir amb unes circumstàncies ben concretes. L’actuació de les autoritats era d’una brutalitat enorme. El petit negoci dels estraperlistes pobres s’adaptava a les característiques del territori. El nostre és un paisatge que canvia molt en distàncies molt curtes. Tenim mar, que vol dir peix; marjal, que vol dir arròs; horta, secà, muntanya… De tot això s’havia de viure, enfrontant-se a la hipocresia i a la brutalitat de les autoritats, que per decret imposaven un racionament inhumà.

No hi ha política

Més enllà d’aquesta intervenció de l’autoritat sobre el comerç dels productes més bàsics per a l’alimentació humana, de la rebel·lió dels pobres que no es resignen a morir de fam i de la repressió que havien de suportar contra els seus modestos negocis, és cert: no hi ha política. Després de la guerra, no se’n podia fer. Poc abans una gran part de la ciutadania havia participat apassionadament en la vida política, en partits, en sindicats, en associacions de tota mena. Després de la guerra, abolida la democràcia, les persones tornen a les formes tradicionals de la solidaritat: la família, el veïnat, l’amistat, són l’únic marc de relacions i solidaritat possible.

Per què, a què trau cap recordar tot això?

La memòria sempre és millor que la desmemòria, que la inconsciència. De les males experiències se’n pot extraure un ensenyament, fins i tot un benefici. Quan anàvem a l’estraperlo és una invitació a l’optimisme, a la confiança en els éssers humans. El protagonista és un personatge admirable. L’època, certament, no. Dic admirable, perquè les dificultats el fan valent, astut i generós. De les dificultats superades, de l’esforç enorme que va haver de fer per sobreviure li’n quedaria un orgull perdurable. Les contrarietats no el van anul·lar ni traumatitzar. I això està bé.

Quina època tan diferent a la nostra, no?

Sí. Sembla un altre món. Pareix mentida que la vida haja canviat tant en només un parell de generacions. Els nostres joves no poden ni sospitar com vivien els seus avis quan tenien la mateixa edat que ells. I no ho saben perquè no els ho han contat. Jo trobe beneficiós fer-los arribar aquesta lliçó de vida, de valentia, de capacitat de sobreposar-se a les dificultats. El nostre benestar, relatiu o incomplet, no cal dir-ho, però prou real, es basa, també, en la capacitat de treball, en l’heroisme callat i anònim d’uns avis capaços de resistir i triomfar contra les circumstàncies més adverses. Per tant, és això, una lliçó de vida i un record emocionat de la generació que ara desapareix. Que no ha tingut massa ocasions d’explicar-se.

Víctor Labrado (Sueca 1956), narrador i assagista, és autor de novel·les sense ficció com són La mestra (1995), La guerra de quatre (2002) o No mataràs (2015). Ha escrit també sobre la tradició oral valenciana –Llegendes valencianes (2007) i Llegendes de la ciutat de València (2009)– i sobre aspectes de la nostra història literària: El segle valencià (2009) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).

 

Posted on

La nena dels llibres guanya el premi al millor llibre de la Fira de Bologna 2017

La nena dels llibres ha guanyat el prestigiós premi de la Fira internacional de Bolonya 2017 al millor llibre de ficció. Aquest premi és un dels guardons mundials més rellevants del món de l’edició infantil i reconeix l’excel·lència editorial en el disseny gràfic, la innovació en format i la capacitat de captar l’atenció d’un jove lector. Els autors del llibre, Oliver Jeffers i Sam Winston, s’han mostrat molt agraïts davant aquest reconeixement internacional per a un llibre que és un homenatge a la història de la literatura.

El títol ja s’ha publicat en 17 països de tot el món. En català i castellà l’ ha publicat Andana Editorial.

El jurat del premi va estar format per Paula Jarrín, Julia Eccleshare, Marwa Obaid Rashid Al Aqroubi, Guido Scarabottolo i Tomáš Klepoch.

La nena dels llibres és un àlbum il·lustrat basat en els llibres que han llegit els nens i adolescents de totes les èpoques, en les històries que ens van impactar i ens van influir. Aquest llibre és també un reconeixement als creadors del passat, però al mateix temps una inspiració a les generacions del futur.

L’àlbum il·lustrat La nena dels llibres ens explica la història d’una petita que navega “a través d’un mar de paraules” per arribar a la casa d’un nen. La protagonista convida al seu nou amic a començar una nova aventura a través dels “boscos de contes de fades, de les muntanyes de fantasia i a” dormir en els núvols de les cançons “.

Aquest nou àlbum ha estat il·lustrat pel bestseller internacional Oliver Jeffers sobre uns singulars fons tipogràfics elaborats per Sam Winston, a partir d’extractes dels clàssics de la literatura juvenil i infantil i de cançons de bressol per a nens.

Posted on

Els nostres monstres han tornat

Reviscolen el butoni, la Quarantamaula, les Miules, els greixers, les encantades, els ogres i l´home del sac

monstruets
Espantacriatures de Disparatario

Tots Sants, Nit d’Ànimes, Halloween, Nit de Tot és Sagrat… diversos noms per a una realitat similar. Per a un dia màgic del calendari, com Sant Joan o la Nit de Walpurgis, en què tot és possible, en què les criatures fantàstiques de la imaginació popular creuen al món dels vius. Els valencians posseïm una mitologia popular, de criatures fantàstiques, presents en llegendes i rondalles. El butoni, la Quarantamaula, les Miules, els greixers, les encantades, els ogres, les serps amb cabellera, l’home del sac… Abans temuts i respectats amb la simple invocació del seu nom, «Que ve…», ara, dormen en el túnel del temps, com tants altres costums de la nostra identitat… O dormien. Des de fa uns anys, revifen, reviscolen i batallen contra els monstres importats de l’imperialisme anglòfil.

 

 

Portada_AmicsButoniBona culpa la tenen un grapat d’artistes, escriptors i contacontes que els han rescatat i imbuït de força i espenta. Enric Valor va posar els fonaments de la recuperació d’una tradició oral a qui ningú no concedia importància. Després vingué l’antologia Llegendes valencianes de Víctor Labrado, estudis com Llegendes del Sud de Joan Borja o Màgia per a un poble, de Gisbert, i moltes recopilacions de rondalles (Caturla, Bataller, Gascón, Beltran, Verdú…). Calia salvar les històries dels llavis de l’última generació de rondallaires orals. Van començar a despertar l’interés per rescatar una part de la nostra cultura que semblava condemnada a l’extinció.

 

Francesc Gisbert
Francesc Gisbert

 

Vaig voler aportar un pessic de contribució amb el conte La Maria no té por. Em va permetre conéixer Dani Miquel, un autèntic fenomen de masses que, cantant i ballant, fa més per la normalització del valencià que la majoria dels nostres polítics.

Dani Miquel
Dani Miquel

 

La Maria no té por ha assolit una popularitat insòlita.

 

La falla Na Jordana dedicarà la seua falla infantil, “Marieta, ja te tinc”, als nostres espantacriatures, a partir d’aquest llibre; la companyia teatral Disparatario ha llançat un espectacle de titelles i disfresses que està causant sensació; Andana edicions presenta la primera col·lecció de contes infantils, “Els amics dels monstres”, per a divulgar els nostres espantacriatures. El Museu Valencià d’Etnologia ens proposa la visita als tallers d’Espanta la por. Escola Valenciana de l’Alcoià-Comtat ha elaborat l’exposició itinerant “Els monstres en la cultura popular” i està programant un ambiciós projecte de divulgació de l’imaginari oral dels valencians, “Viatjant i llegint”. Rutes de contacontes de poble en poble que fa poc, aplegaren més de 500 persones a la Nit de Contes al Castell de Cocentaina. Unes rutes que combinen la participació de narradors orals fabulosos, Almudena Francés, Rosanna Espinós, Jordi Carbonell… amb escriptors divulgatius, cap de caps en etnopoètica.

presentacio_butoni_alcoiEls nostres monstres han tornat. I diuen que Halloween tremola. Ajudeu-nos a fer que es queden.

 

Un article de Francesc Gisbert, autor de La Maria no té por i Els amics del Butoni

 

poster_LaMaria

MonstresTotsA4

 

Posted on

Descobrim la coberta del nou llibre d’Oliver Jeffers, “La nena dels llibres”

L’àlbum il·lustrat La nena dels llibres ens explica la història d’una petita que navega “a través d’un mar de paraules” per arribar a la casa d’un nen. La protagonista convida al seu nou amic a començar una nova aventura a través dels “boscos de contes de fades, de les muntanyes de fantasia i a “dormir en els núvols de cançons”.

Coberta de La nena dels llibres Oliver Jeffers i Sam Winston. Publica Andana Editorial Octubre 2016. www.andana.net
Coberta de La nena dels llibres Oliver Jeffers i Sam Winston. Publica Andana Editorial Octubre 2016. www.andana.net

Aquest nou àlbum ha estat il·lustrat per Oliver Jeffers sobre uns singulars fons tipogràfics elaborats per Sam Winston, a partir d’extractes dels clàssics de la literatura juvenil i infantil i cançons de bressol per a nens.

Els dos autors d’aquest singular àlbum il·lustrat,  que publicarà Andana Editorial en Octubre de 2016, ens parlen en aquesta entrevista del seu nou llibre i de l’experiència del treball conjunt.

 

 

 

 

Entrevista amb els autors

 

Com va sorgir aquesta col·laboració entre vosaltres? Com es va desenvolupar la idea del llibre?

Sam: L’inici d’aquest projecte va començar quan un amic en comú ens va recomanar que ens trobessim, i quan ho vam fer, em va sorprendre molt l’entusiame d’Oliver i el seus gustos eclèctics. Jo també tinc tendències similars. A més,  tots dos obertament reconeguem que en realitat som nens atrapats en cossos d’adults. Així que a partir d’aleshores vam saber que alguna cosa interessant podria passar si trobàvem el temps suficient  per seure en una habitació amb uns llapis. Bé, en realitat unes quantes habitacions, molts llapis i aquell temps en realitat han resultat uns quants anys.

Oliver Jeffers i Sam WinstonOliver: Sam i jo som fervorosos creadors de llibres. No obstant això, hem tingut diferents  carreres i enfocaments, quan es tracta de fer llibres. Sam crea llibres d’art d’edició limitada, mentre que jo sempre m’he sentit atret pels àlbums il·lustrats. Gairebé a l’instant de conéixer-nos ja sabíem que volíem col·laborar en un projecte. Em vaig quedar impressionat per la complexitat i la integritat de les il·lustracions tipogràfiques.

El fet de dur endavant un projecte a quatre mans és una tasca arriscada. Cal que hi hagi un equilibri en el treball. No es pot tenir una persona que domina a l’altre, i no es pot tenir una persona que no està disposada a fer la seva part. És a dir, les dues persones han d’aportar alguna cosa a la taula i ser receptius a les idees de l’altre. Treballar amb Sam és un plaer, perquè els dos posem per davant  la integritat del projecte. D’altra banda, tenim un respecte mutu i molta curiositat.

Sam: Crec que una de les coses més interessant del llibre és la protagonista, ja que és un personatge que va sorgir de les nostres veus compartides. I aquesta idea – “la creativitat prové de moltes veus” – va esdevenir el centre de totes les pàgines d’aquest llibre. Des del principi crec que els dos volíem fer l’ullet als increïbles llibres que hem estimat en la nostra infantesa, i va resultar que hem utilitzat una biblioteca sencera d’aquests llibres per il·lustrar La nena dels llibres.

Oliver: Una vegada vam superar l’etapa inicial, ens vam adonar que l’obra tipogràfica de Sam havia d’estar feta amb les obres clàssiques de la literatura, la construcció dels paisatges imaginaris que inspira la lectura, i la nostra història va créixer amb aquesta idea.

 

Com heu fusionat els vostres estils? Va condicionar molt el treball final?

La nena dels llibres interior 1Oliver: El procés ens va portar prop de cinc o sis anys en total. Hem treballat en petites ràfegues, la qual cosa era genial perquè ens va donar un munt de temps per allunyar-nos i tornar a visitar el projecte amb ulls frescos. Hi havia una gran quantitat de territoris per descobrir per als dos. No havíem vist cap altre treball anterior que siga semblant, i per tant havíem de construir el procés des de zero.  En lloc de dividir els rols en il·lustrador i autor, vam fer totes les decisions sobre la història i les imatges junts. Crec que aquesta forma de col·laboració total fan que La nena dels llibres siga tan especial i únic.

Sam: Amb la nostra metodologia de treball si ens comunicàvem només per pantalla cabia la possibilitat de perdre informació o cometre errors. Per això, tot va funcionar  molt millor quan estàvem a la mateixa habitació. Crec que aquesta forma de treballar és la responsable de l’harmonia i la coherència del llibre.

 

La nena dels llibres és un homentage a l’autenticitat dels llibres i de les històries. Per què és tan important?

 Interior de la Nena dels llibres 2Oliver: Aquest llibre és un acte de lloança. Va ser l’oportunitat per a que dos creadors de llibres fem un homenatge a la història de la literatura en general. El nostre treball es basa en els llibres que han llegit els nens i els adolescents de totes les èpoques. Vam voler retre un homenatge a aquestes històries que ens van impactar i ens van influir.

Sam: Tant Oliver com jo volem que aquest llibre siga un homenatge als creadors del passat, però al mateix temps (esperem) inspirar noves generacions del futur. Volem que aquest llibre esdevinga una invitació a la gent a trobar la seva pròpia veu i la seva pròpia història.

 

Quins tipus de reaccions espereu que aquest llibre provoque? No només en els nens, també en els adults que el poden compartir amb els joves lectors o el poden comprar per a ells mateixos.


OliverJeFfers_SamWinstonOliver:
Vam imaginar els protagonistes de la nostra història per jugar  dos papers molt diferents. Per una banda es troba la nena dels llibres, que coneix els secrets de la literatura i la imaginació. El segon protagonista és un nen que necessita que li mostrin el camí. Aquest nen pot representar  als lectors tímids que encara no han estat mossegats per l’insecte de la literatura. M’agrada imaginar que els adults que llegeixen aquest llibre als nens poden assumir el paper de la nena dels llibres, guiant als joves lectors en aquest món de llibres i d’històries.

Sam: Llegir és una experiència visceral i molt sensitiva i que desperta la imaginació, aquesta combinació és fonamental per fomentar la passió per aprendre i per la creativitat. La nostra “Era de la informació” també ha resultat ser l’era de la distracció infinita, i sens dubte, els llibres han de ser una eina contemporània amb la qual podem posar remei a aquesta situació.

La nena dels llibres d’Oliver Jeffers i Sam Winston serà publicada per Andana Editorial en octubre de 2016.

 

Aquest text és un extracte de l’entrevista que va ser publicada a The Guardian. Aqúí podeu trobar la versió original. https://www.theguardian.com/childrens-books-site/2016/mar/30/oliver-jefferss-a-child-of-books-cover-reveal-and-interview

Posted on

Les Universitats trien El ciutadà perfecte com la millor novel·la juvenil

El llibre El ciutadà perfecte ha guanyat el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia de les Universitats de València, Castelló i Alacant.

El Jurat va destacar la qualitat i l’ambició de la novel·la de Raquel Ricart i l’eficàcia a l’hora de bastir una distopia situada en el 3014 a partir de la qual l’autora planteja uns interrogants del tot pertinents i suggeridors sobre el nostre present, com ara la maternitat, l’absència d’emocions, etc. Una reflexió, al capdavall, sobre el que som i el que ens fa ésser humans.

El ciutadà perfecte, Premi de la CríticaL’autora, a parer del jurat, ha sabut ajustar l’estil als diferents moments de la història, amb continus salts temporals, i trobar el punts de vista adients per a construir el relat. Així, alterna una narració en tercera persona que se situa en una aparent objectivitat amb la veu d’altres tres protagonistes en forma de gravació oral i d’escriptura cal·ligràfica en forma de diari personal que funcionen com a contrapunt a partir del qual anar descobrir l’altra realitat, que s’amaga sota la perfecta organització a Continent. És, doncs, una novel·la exigent, intensa i molt ben narrada, que pot connectar amb el públic juvenil, i també adult.

A més, el Jurat també va fer especial menció de l’acurada edició amb què es presenta la narració, amb il·lustracions i tipografies diverses que enriqueixen la lectura de l’obra. Un treball minuciós i amatent de l’editorial Andana.

L’acte de lliurament va tindré lloc a la Universitat Jaume I de Castelló, on van recollir el premi Raquel Ricard, autora del llibre i  Ricard Peris, editor d’Andana Editorial.

Recollint el llibre El ciutadà perfecte

 

Posted on

Una llegenda de Sant Jordi

Descobreix la llegenda de Sant Jordi com mai te l’havien explicat a càrrec d’un dels autors i un dels il·lustradors més importants del nostre país. Una versió singular de la llegenda clàssica que amaga una doble lectura per explicar la realitat de molts nens i nenes que actualment han d’afrontar el seu destí lluitant contra dracs amb diferents formes.

CobertaSanJordi

Un àlbum escrit per Joan Portell i il·lustrat per Sebastià Serra… convertit en joia editorial.

 A la vora del mar, una nena convida a un nen a jugar. Ell, que espera trist en un racó d’aquella platja, accepta la invitació. Aleshores, comencen a jugar com ho faria qualsevol infant en qualsevol platja del món. La fantasia dels nens no sap de fronteres. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme i allà dins hi posaran un rei… i així comença la llegenda:

 

Captura de pantalla 2016-03-02 a les 0.05.42Vet aqui que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

 

El joc dels nens esdevé el fil conductor d’Una llegenda de Sant Jordi, una versió molt especial de la llegenda clàssica de Sant Jordi. Les il·lustracions de Sebastià Serra i el text de Joan Portell ens ofereixen una versió singular d’aquest relat on es conjuguen el patiment d’un poble oprimit, la mala sort d’una princesa i la lluita d’un valent cavaller. Però, quan acaba el joc, és el torn de la realitat. I aleshores descobrirem que la ficció i la realitat estan més a prop del que sembla…  

 

Andana editorial ens proposa un álbum il·lustrat preciós on el relat textual i el relat visual es conjuguen per transmetre al lector dues històries paral·leles, una llegenda i un fet qüotidià, una ficció i una realitat. Un llibre que, a més, esdevé un joia editorial on la fotografia i la il·lustració es fonen per oferir al lector unes escenes impressionats que fan que cada doble pàgina esdevingui un món particular.

 Captura de pantalla 2016-03-02 a les 0.04.52Captura de pantalla 2016-03-02 a les 0.05.31

Posted on

Tirant, una nova versió d’autor desconegut?

Tirant Andana
Coberta del Tirant. Il·lustració de Fernando Vicente.

Andana Editorial publicarà el 20 de novembre de 2015 una nova i desconeguda versió del Tirant adquirida en una casa de subhastes. Es tracta d’una versió destinada a ser el primer guió per fer una sèrie de televisió en una cadena anglosaxona basada en la novel·la de Joanot Martorell. Tot i que el text original d’aquesta versió estava en anglès, la nova edició es publicarà en la nostra llengua. Fins el moment no s’ha pogut establir qui va ser l’autor del text, però, amb la nova publicació els editors esperen aconseguir saber el nom de l’autor d’aquesta nova versió del clàssic. 

 

A continuació avancem el text que encapçala Tirant, i que explica com s’ha gestat aquesta obra de ficció: 

Trobant-me, ara fa uns quants anys, becat com a lector en una universitat anglesa, vaig rebre l’encàrrec de fer una classe d’introducció al Tirant lo Blanc. Era la meua primera actuació com a professor davant d’un públic universitari.

M’havia d’adreçar a alumnes d’Hispàniques que cursaven l’assignatura de Literatura Catalana Medieval. Jo volia fer-ho bé o, almenys, despertar un cert interés per l’obra, que molts d’ells devien conéixer almenys de nom. Pensava començar oferint-los un seguit de notícies o curiositats per informar-los sobre la història apassionant del llibre, al llarg dels seus més de cinc-cents anys d’història. Primer de res, era quasi obligat fer-los llegir el paràgraf del capítol 8 del Quijote, amb el breu elogi que en fa Cervantes. Aquest text probablement ja el coneixien molts d’ells, o la majoria, però no en podia prescindir. És un clàssic. Després pensava sorprendre’ls amb el passatge de les Memòries de Caterina la Gran, en el qual la cèlebre tsarina del XVIII recorda que el primer llibre que va llegir en sa vida va ser, precisament, el Tirant, en traducció francesa, sens dubte.

Però, dit això, volia presentar-los altres notícies, ja no centrades en el passat, sinó referents a l’actualitat, a l’èxit internacional que ha revalidat l’obra de Martorell els darrers vint o trenta anys. Em vaig posar davant l’ordinador per tal de consultar què em donava la xarxa en aquest sentit. Hi vaig fer una bona tria de notícies rares sobre la novel·la.

Vaig baixar un article crític sobre el Tirant d’una escriptora americana, Mary Ann Newman, que podia presentar, més o menys, com a neboda de Marilyn Monroe, perquè realment ho era d’un dels marits, Arthur Miller. El contingut de l’article em va semblar bastant desconcertant: feia una comparació entre la novel·la valenciana i el famós film de Tarantino Pulp Fiction, hi establia un paral·lelisme entre els gàngsters americans dels anys cinquanta i els cavallers del segle XV. Com a personatges literaris.

Un exemplar del Tirant traduït al japonés

Per a completar el panorama, vaig adquirir, en una botiga de la xarxa, un exemplar del Tirant traduït al japonés pel senyor Ko Tazawa i publicat per la prestigiosa editorial Iwanami, de Tòquio, perquè no en vaig saber trobar cap altra de procedència més remota. Pel mateix procediment shopping online, que diuen, vaig aconseguir un DVD del ballet Tirant, estrenat a Sant Petersburg pel ballarí i coreògraf Petukhov l’any 1994.

Podia, fins i tot, proposar als alumnes de fer una eixida extraescolar i desplaçar-nos fins a Londres per tal d’admirar a la British Library un exemplar de la primera edició de la novel·la, feta a València el 1490. Un dels tres que es conserven a tot el món. A aquesta rara joia bibliogràfica, que mesurada en euros té un valor enorme, s’hi pot accedir amb una certa facilitat. Relativa facilitat, ja que el senyor Barry Taylor, responsable de la secció hispànica de la British Library, no es negava absolutament a fer exhibicions més o menys privades dels tresors que li ha confiat aquella venerable institució.

trasera_TirantAra bé, mentre feia aquella recerca, un detall em va intrigar: un possible enllaç definit per les indicacions: Tirant, book… cinema auction, i dic possibleperquè a la pàgina en aquell moment no s’hi podia accedir. Insistint-hi, al cap d’uns quants dies vaig entrar en el món fins aleshores desconegut per a mi de les subhastes per a maniàtics i nostàlgics del cine. N’hi havia per a totes les obsessions i butxaques. Des d’un esportiu caríssim utilitzat en un film de James Bond fins a mobles i peces de vestuari, més o menys bé de preu, que s’havien fet servir en el rodatge d’alguna sèrie d’èxit, molt estimada pels seus seguidors. El Tirant, book apareixia en l’inventari d’una llibreria utilitzada com a decorat en diversos films. El moble, de dimensions respectables i construït en luxurious wood imitation, contenia una quantitat d’obres més o menys literàries de tots els temps, relligades en luxurious leather and cloth bindings , entre les quals un Tirant, que em va semblar enigmàtic.

“Tirant, book” apareixia en l’inventari d’una llibreria utilitzada com a decorat en diversos films. 

Potser perquè al catàleg no apareixia el títol sencer de l’obra. Hi faltava lo Blanc. Potser per l’enquadernació luxosa en pell o tela que anunciava. Però sobretot perquè apareguera inclòs en una llibreria que s’havia fet servir com a decorat cinematogràfic. Al mateix catàleg, al costat de la fitxa informativa corresponent, hi constava l’etiqueta sold. Posats en comunicació, des del departament, amb la casa de subhastes, no va caldre insistir molt per a localitzar el comprador, en aquest cas compradora, que es va mostrar molt contenta que el que havia comprat interessara la universitat que jo, més o menys oficialment, representava.

Vaig aconseguir que em convidara a prendre un previsible te a casa seua. Era una caseta de teulada grisa i finestres verdes a la costa de Cornualla. Quan hi vaig arribar, Miss Margaret W. –aquest era el seu nom– ja m’havia posat el llibre damunt la taula i, no sols me’l va deixar consultar, sinó fotografiar pàgina per pàgina.

Un projecte que, per algun motiu, no s’havia realitzat i que, per algun segon motiu. més difícil d’imaginar, havia acabat oblidat en una llibreria

Mecanografiat, no imprés, potser en còpia única, i escriten anglés, no era el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, sinó, com ja avisava el títol, un Tirant, un dels possibles tirants, en text adaptat per al cinema o la televisió. Un projecte que, per algun motiu, no s’havia realitzat i que, per algun segon motiu més difícil d’imaginar, havia acabat oblidat en una llibreria que intentava suggerir la biblioteca d’una mansió anglesa del XIX. No estava signat ni tenia cap indicació d’autor, que sens dubte, pel domini de la llengua, devia ser un senyor anglés. Ara bé, com assegurava el catàleg de la casa de subhastes, el relligat del volum, certament luxós, era un treball artesà fet per un taller d’enquadernació excel·lent de la ciutat de València. Així ho deia una etiqueta adherida a les guardes del volum. Per tant, escrit per un anglés resident al País Valencià òbviament relacionat amb el món del cine?

A banda del profit que en puguen traure els lectors, m’he decidit a donar-lo a conéixer amb dos fins: el primer, que l’autor es manifeste i isca de l’anonimat, al qual li reconeixeríem els drets que com a autor pot exigir; i el segon: si algun productor s’animava i es decidia a dur aquesta versió a la pantalla

Aquesta és l’única pista pel que fa a l’autoria del text, pista que no he sabut seguir fins a poder establir-ne la identitat. El text em va interessar molt, prou per a traduir-lo, i l’amic Víctor Labrado, amb qui havia compartit el meu petit descobriment, m’ha convençut d’editar-lo per fer-lo arribar al públic lector valencià. Espere que amb profit. A banda del profit que en puguen traure els lectors, m’he decidit a donar-lo a conéixer amb dos fins: el primer, que l’autor es manifeste i isca de l’anonimat, al qual li reconeixeríem els drets que com a autor pot exigir; i el segon: si algun productor s’animava i es decidia a dur aquesta versió a la pantalla. És ben estrany que aquesta novel·la excel·lent no haja trobat mai un director de cine disposat a fer-ho, dignament, fins ara.

M. G.