Posted on

L’ofici que més m’agrada… ser poeta

La poesia és alguna cosa més que un gènere literari i per les seves característiques ofereix multitud d’utilitats pedagògiques. L’Editorial Andana, amb la col·lecció Vagó de versos, obre una bona via per introduir la poesia a les aules i, una de les seves apostes, és fer-ho de la mà dels versos de Joan Salvat-Papasseit.

L\\'ofici que més m\\'agrada

 

L’antologia que ha triat Jaume Subirana esdevé un bon mostrari de la poesia de l’autor. Es tracta d’una acurada selecció que obre de bat a bat una finestra on es respiren els aires vitalistes de Papasseit i on s’encomana l’entusiasme del poeta. A banda de ser un bon llibre de referència per iniciar-se en l’obra de Papasseit, constitueix un bon recurs a l’hora de treballar la poesia a l’aula ja que els poemes són motivadors i retraten situacions i emocions perfectament reconeixibles per a la canalla. Comprensibles també en són el llenguatge i el vocabulari, malgrat que alguns poemes desgranen un bon enfilall de termes que han caigut en desús i que poden ser un bon element de debat a l’aula, en funció diversos nivells de lectura.

 

Una de les virtuts de la poesia és la flexibilitat didàctica, ja que les seves possibilitats educatives van més enllà de les activitats relacionades amb la competència lingüística. I l’obra de Salvat-Papasseit, n’és una bona mostra. Poemes que tracten temes universals com l’amor, la igualtat social i la pau, i que esdevenen un bon material per a reflexionar sobre l’entorn i sobre les perspectives de crear un món millor. Al costat d’aquells poemes on parla de temes quotidians, com la família, els costums, els oficis, els amics, que faciliten la implicació emocional de la canalla i permeten establir un diàleg interactiu amb el text.

Interior L\\'ofici que més m\\'agrada

 

Però no oblidem que la poesia també és joc, i a jugar ens porten els poemes de Salvat-Papasseit. Jugar a escoltar-los i a interpretar-los, a compartir-los i parlar-ne, a assajar amb els ritmes i la musicalitat; joc que ens porta, en definitiva, a desenvolupar la capacitat de comprensió i expressió oral, i fomentar l’escolta activa.

 

Cal destacar, per últim, les evocadores il·lustracions d’Eli M. Rufat que emmarquen bellament cadascun dels poemes, i amb la seva interpretació contemporània fa més propera encara, la lectura.

 

És aquest, doncs, un llibre idoni per gaudir, per compartir i per impregnar-se de l’energia dels versos d’un dels grans poetes de la llengua catalana.

Escrit per Marta Romera Colomé

Posted on

Els millors llibres

Tots aquells als que ens agraden els llibres infantils tenim una informació important que volem compartir amb la resta del món: els llibres infantils són els millors del món. Al mateix temps que faig aquesta afirmació sóc conscient que tots aquells altres que desconeixen (o avorreixen) els llibres infantils i juvenils trobaran que aquesta opinió és massa categòrica. Pot ser si, o pot ser no. Ací tens algunes de les meues raons, i alguna que altra emoció.

Continue reading Els millors llibres

Posted on

Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora

ComtriomfatTIC_Dibuix
Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora

 

Actualment els que ens dediquem al món de l’ensenyament ens trobem inserits en una societat de la informació totalment digitalitzada, on el nostre alumnat conviu amb (i moltes vegades, per) les tecnologies. A més, la lectura ha augmentat gràcies a la xarxa, malgrat l’opinió de molts detractors que s’entesten a pensar que la lectura i les TIC són conceptes excloents i enfrontats, mentre que els adolescents funcionen sistemàticament amb l’ús d’eines 2.0.

Aquest panorama implica que l’escola s’ha de posar al seu nivell (i evitar que es considere una institució desfasada, inútil, desmotivadora i poc atraient) i necessita d’un canvi ideològic i metodològic, la qual cosa implica la recerca d’un equilibri entre aquells que intenten ensenyar i qui busca aprendre. Aquest canvi pot donar-se gràcies als mitjans tecnològics ja que arriben a ser integradors fent-ne un ús adequat, atenen millor la diversitat i posen en joc totes les competències bàsiques, les quals han adquirit especial protagonisme arran de la implantació de la LOE (2006).

Internet no és un obstacle, és un benefici

No hem d’entendre l’accés a Internet com un obstacle que perjudica i dificulta el dia a dia de l’aula, sinó com un benefici dirigit, especialment, a aquells alumnes amb menys possibilitats; un assoliment a l’atenció a la diversitat. El professorat necessita un bon coneixement dels continguts propis de la disciplina impartida i uns sabers sobre didàctica de la llengua i la literatura perquè es produïsca el canvi metodològic esmentat, però, també, necessita endinsar-se sense temor en el món de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.

L’obra que ara et presentem parteix d’aquesta realitat educativa i va adreçada fonamentalment al col·lectiu docent; tant als professors veterans com als futurs, als que s’arrisquen a innovar com als que tenen por al canvi, als motivats com als desmotivats, als que treballen les possibilitats educatives de la lectura com als que encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC com als que no n’han tingut l’opció i no s’hi han atrevit.

I ens adrecem a ells amb un doble propòsit: d’una banda, mostrar-los tot un ventall de pràctiques lectores que s’han vist afavorides per l’ús de les tecnologies així com pel treball conjunt entre educadors i educands i, de l’altra, ajudar-los a dissenyar seqüències didàctiques perquè el treball a l’aula esdevinga més enriquidor i motivador per a tots els implicats.

Sense por

No obstant això, la nostra pretensió no és la d’oferir un manual magistral que decidisca allò que està bé i allò que no. Simplement, suposa una empenta per donar a conéixer als interessats una tasca que ha sigut possible i s’ha desenvolupat gràcies a les iniciatives individuals en l’àmbit privat d’una part d’aquest mateix col·lectiu que malgrat no disposar del suport institucional, està convençut de la necessitat d’ampliar l’ús dels recursos tecnològics i digitals en el procés d’aprenentatge.

L’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals

Com assenyala Jenkins, hauríem d’ensenyar lectura i escriptura utilitzant els mitjans tecnològics sense por. Per què? Doncs perquè l’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot allò aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa als nous temps.

 El paper dels docents en aquesta nova aventura

La utilització de diversos formats (electrònics) per a la realització d’una mateixa activitat s’ha d’entendre en clau molt positiva ja que fer servir únicament el llibre de text obliga que tots els estudiants hagen de llegir el mateix i limita les oportunitats dels alumnes d’incorporar-se a la cultura compartida i escrita del segle XXI.

Amb aquest projecte que plantegem, continuem i defensem el paper que els docents tenim en aquesta aventura anomenada educació (i que realment és el que sabem i volem fer): el paper de guia, cosa significativa pel que fa a un canvi de mentalitat en l’àmbit educatiu, on el professor passa de ser una figura relativament impositiva i font dels sabers a tindre una funció orientadora integrada en el grup. Considerem que aquesta disposició per part del professorat té un paper important en les iniciatives dirigides a la reducció del fracàs escolar.

Aquesta obra planteja reptes nous; per a alguns, suposa tirar-se des d’un avió pensant (únicament pensant) que van sense paracaigudes; per a altres, l’intent de millorar la pràctica docent ajudant-se de noves eines i coneixent i aprofitant recursos nous. Però, per a tots, sigues qui sigues, realment paga la pena intentar-ho, n’estem convençuts.

Text de Maite Monar, publicat al llibre Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora. Coordinat per Maite Monar. Autors: Maite Boscà, Margarida Castellano, Oreto Doménech, Gemma Lluch, Alícia Martí, Ignasi Moral, Teresa Sáez i Antoni de la Torre

 

Posted on

Paraules al vent

Pròleg de Joan Borja al llibre Gori-gori, Rum-rum, de Joan J. Ponsoda. Il·lustrat per Pablo Caracol.

Joan PonsodaJoan J. Ponsoda és un mestre: un mestre de mestres. Quan, entre 1989 i 1990, va publicar el llibre Gori-gori, rum-rum, Ponsoda impartia classes a l’Escola Universitària de Formació del Professorat de la Universitat d’Alacant, que era una escola on estudiaven els mestres. També escrivia llibres per a xiquetes i xiquets. Un d’aquells llibres, Saïda, la reina mora, contava una història ben emocionant, d’una xiqueta que volia ser la reina de les Festes de Moros i Cristians del seu poble i que, al final, va aconseguir ser-ho, gràcies a la força il·limitada de la voluntat, el pensament i –sobretot– la imaginació desbordant.

Després de fer de mestre (i de mestre de mestres), Joan Ponsoda es va dedicar durant molts anys a estudiar la màgia de les paraules en textos i contextos antics. I es va convertir en mestre de filòlegs, que vol dir mestre dels qui es dediquen a estudiar les paraules –i les coses que podem dir, escriure, escoltar o llegir amb les paraules.

Les paraules tenen màgia

Gori-gori, rum-rumAbans d’estudiar textos antics i fer de mestre de filòlegs, a Joan Ponsoda li encantava jugar amb les paraules. Precisament per això, potser, va arribar a estimar-se-les tant tant tant, que es va dedicar en cos i ànima a estudiar i compartir la màgia que tenen dins. I és que aquest és un secret que heu de saber: les paraules tenen màgia. Màgia! Totes i cadascuna de les paraules del món tenen una màgia que ens pot fer més sabuts, més guapos, més volguts, més simpàtics, més bons i més espavilats! El secret consisteix, simplement, a encertar la paraula exacta en el context oportú i el moment just. Quan això passa –oh, quina meravella!–, és sempre com un foc de felicitat que ens ompli i ens fa créixer per dins. Ho podeu ben creure: no hi ha res en el món que tinga tanta màgia com les paraules. Res! Fins i tot, es podria dir (i, de fet, hi ha científics que ho afirmen) que les persones som persones en virtut de les paraules. Que la nostra ànima és en realitat feta de paraules. I que és amb les paraules que volem, pensem i imaginem com Saïda, la reina mora. I que estimem, vivim, recordem, sentim, desitgem, compartim i somiem un món millor.

Tot això ja ho sabia Joan Ponsoda, quan feia de mestre de mestres. I també sabia que la màgia de les paraules –ai!– no sempre és una màgia fàcil. Cal molta pràctica per a fer funcionar amb perfecció els sortilegis dels mots! Diuen que els mags més bons, els qui saben fer els trucs més espectaculars i enlluernadors, han hagut de practicar molt, molt, molt. Han passat mitja vida festejant les paraules. I han jugat amb elles tota classe de jocs, fins que les han domesticades i les han fetes companyes íntimes, col·legues còmplices, amigues del cor. Aquest és, per tant, el secret de la màgia més poderosa de la vida: el joc de les paraules, que precisament s’aprén jugant amb les paraules des de l’edat més tendra. I Joan Ponsoda, mestre de mestres –veritable jugarrita de les paraules– va voler proposar, a les xiquetes i els xiquets, jocs de paraules divertits, misteriosos, estimulants i, a voltes –també això s’hi val!–, una mica desficaciats.

La poesia, una invitació per la joc

Coberta Gori-gori, rum-rumLa poesia és això: un joc. O, més ben dit: una invitació per al joc. Per a divertir-se i passar-ho bé amb les paraules; amb la música, el ritme, els sons, el significat, la veu. Llegint Gori-gori, rum-rum de Joan Ponsoda tindreu, en aquest sentit, distracció i entreteniment garantits. Perquè, tal com ell mateix explicava quan va fer el llibre ara fa vint-i-cinc anys, és una obra inspirada en «els versets tradicionals que tant solen agradar als infants». En la segona part trobareu fins i tot endevinalles. I això vol dir que, entre romanins, lliris blaus, taronges d’amor, morts i degollats, colps d’espasa, nanets màgics, bruixes velles, serps, muntanyes que naden, gegants, sabates perdudes i estols d’ocells, podreu jugar amb qui voldreu –o bé contra vosaltres mateixos– el joc d’«Endevina, endevinalla», que serveix per a iniciar-se i dominar una de les màgies més potents, útils i precioses de les paraules, que és la màgia de les metàfores.

Proveu a dir els versos en veu alta

Un últim consell: jugueu-lo com vulgueu, el joc que Joan Ponsoda ací proposa! És ben vostre i el podeu gastar com preferiu. Proveu –per exemple– de dir els versos en veu alta. Escolteu com sonen. Noteu com vibra, forta i clara, la vostra veu personal. Demaneu al mestre o la mestra que els recite a classe i que en propose dramatitzacions, interpretacions, manipulacions, declamacions, representacions, salutacions, variacions o adaptacions. Sentiu-ne la música. Balleu-los, si en teniu ganes. Deixeu que les cadències us engronsen. Admireu-ne les il·lustracions de Pablo Caracol. Feu que el pare, o la mare, o el iaio, o la iaia els diguen amb vosaltres, els poemes. Que els canten, si saben cantar-los. I que ells també juguen al vostre costat el joc fascinant de les paraules: llegint, escoltant; marcant el ritme, ballant; amb colps o palmes, tocant un instrument, fent volar les mans; reescrivint els versos, inventant-ne de nous lliurement, fent-vos sentir estimats. Pugeu a un «Vagó de Versos». Digueu les paraules màgiques: Gori-gori, rum-rum. Repetiu-les tres voltes. Esteu preparats? És el tren de la vida… Comença el viatge! «De dalt a baix, de nord a sud i de llevant a ponent, paraules al vent!».

Joan Borja i Sanz
Universitat d’Alacant

Vols comprar el llibre?