Posted on

“La memòria sempre és millor que la desmemòria, que la inconsciència”

L’escriptor Víctor Labrado acaba de publicar en Andana Editorial una nova edició del llibre Quan anàvem a l’estraperlo. Una novel·la que esdevé un testimoni extraordinari de la lluita per sobreviure, de la picaresca dels pobres per burlar l’autoritat i guanyar-se el pa de cada dia. Amb un estil despullat, directe i vibrant, a mitjan camí entre la novel·la d’aventures i la crònica. Parlem amb ell d’aquesta nova edició:

Què és Quan anàvem a l’estraperlo?

És la història d’un jove que va patir la Història, tal com la va patir la seua generació els anys 30 i 40. És la història real d’un jove, Vicent Just, de la Font d’En Carròs, contada per ell mateix. És una novel·la sense ficció. Tots els fets que s’expliquen són reals. Quan el vaig conéixer era un home d’una memòria excel·lent, que s’expressava molt bé. Tant que em va suggerir contar-la amb el seu estil, en una llengua oral molt pròxima a la seua.

Per tant, fa referència a una realitat molt local?

Sí i no. De fet, el mercat negre, i la fam que el va causar, és un tema europeu, que ací es va produir amb unes circumstàncies ben concretes. L’actuació de les autoritats era d’una brutalitat enorme. El petit negoci dels estraperlistes pobres s’adaptava a les característiques del territori. El nostre és un paisatge que canvia molt en distàncies molt curtes. Tenim mar, que vol dir peix; marjal, que vol dir arròs; horta, secà, muntanya… De tot això s’havia de viure, enfrontant-se a la hipocresia i a la brutalitat de les autoritats, que per decret imposaven un racionament inhumà.

No hi ha política

Més enllà d’aquesta intervenció de l’autoritat sobre el comerç dels productes més bàsics per a l’alimentació humana, de la rebel·lió dels pobres que no es resignen a morir de fam i de la repressió que havien de suportar contra els seus modestos negocis, és cert: no hi ha política. Després de la guerra, no se’n podia fer. Poc abans una gran part de la ciutadania havia participat apassionadament en la vida política, en partits, en sindicats, en associacions de tota mena. Després de la guerra, abolida la democràcia, les persones tornen a les formes tradicionals de la solidaritat: la família, el veïnat, l’amistat, són l’únic marc de relacions i solidaritat possible.

Per què, a què trau cap recordar tot això?

La memòria sempre és millor que la desmemòria, que la inconsciència. De les males experiències se’n pot extraure un ensenyament, fins i tot un benefici. Quan anàvem a l’estraperlo és una invitació a l’optimisme, a la confiança en els éssers humans. El protagonista és un personatge admirable. L’època, certament, no. Dic admirable, perquè les dificultats el fan valent, astut i generós. De les dificultats superades, de l’esforç enorme que va haver de fer per sobreviure li’n quedaria un orgull perdurable. Les contrarietats no el van anul·lar ni traumatitzar. I això està bé.

Quina època tan diferent a la nostra, no?

Sí. Sembla un altre món. Pareix mentida que la vida haja canviat tant en només un parell de generacions. Els nostres joves no poden ni sospitar com vivien els seus avis quan tenien la mateixa edat que ells. I no ho saben perquè no els ho han contat. Jo trobe beneficiós fer-los arribar aquesta lliçó de vida, de valentia, de capacitat de sobreposar-se a les dificultats. El nostre benestar, relatiu o incomplet, no cal dir-ho, però prou real, es basa, també, en la capacitat de treball, en l’heroisme callat i anònim d’uns avis capaços de resistir i triomfar contra les circumstàncies més adverses. Per tant, és això, una lliçó de vida i un record emocionat de la generació que ara desapareix. Que no ha tingut massa ocasions d’explicar-se.

Víctor Labrado (Sueca 1956), narrador i assagista, és autor de novel·les sense ficció com són La mestra (1995), La guerra de quatre (2002) o No mataràs (2015). Ha escrit també sobre la tradició oral valenciana –Llegendes valencianes (2007) i Llegendes de la ciutat de València (2009)– i sobre aspectes de la nostra història literària: El segle valencià (2009) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).

 

Posted on

Descobrim la coberta del nou llibre d’Oliver Jeffers, “La nena dels llibres”

L’àlbum il·lustrat La nena dels llibres ens explica la història d’una petita que navega “a través d’un mar de paraules” per arribar a la casa d’un nen. La protagonista convida al seu nou amic a començar una nova aventura a través dels “boscos de contes de fades, de les muntanyes de fantasia i a “dormir en els núvols de cançons”.

Coberta de La nena dels llibres Oliver Jeffers i Sam Winston. Publica Andana Editorial Octubre 2016. www.andana.net
Coberta de La nena dels llibres Oliver Jeffers i Sam Winston. Publica Andana Editorial Octubre 2016. www.andana.net

Aquest nou àlbum ha estat il·lustrat per Oliver Jeffers sobre uns singulars fons tipogràfics elaborats per Sam Winston, a partir d’extractes dels clàssics de la literatura juvenil i infantil i cançons de bressol per a nens.

Els dos autors d’aquest singular àlbum il·lustrat,  que publicarà Andana Editorial en Octubre de 2016, ens parlen en aquesta entrevista del seu nou llibre i de l’experiència del treball conjunt.

 

 

 

 

Entrevista amb els autors

 

Com va sorgir aquesta col·laboració entre vosaltres? Com es va desenvolupar la idea del llibre?

Sam: L’inici d’aquest projecte va començar quan un amic en comú ens va recomanar que ens trobessim, i quan ho vam fer, em va sorprendre molt l’entusiame d’Oliver i el seus gustos eclèctics. Jo també tinc tendències similars. A més,  tots dos obertament reconeguem que en realitat som nens atrapats en cossos d’adults. Així que a partir d’aleshores vam saber que alguna cosa interessant podria passar si trobàvem el temps suficient  per seure en una habitació amb uns llapis. Bé, en realitat unes quantes habitacions, molts llapis i aquell temps en realitat han resultat uns quants anys.

Oliver Jeffers i Sam WinstonOliver: Sam i jo som fervorosos creadors de llibres. No obstant això, hem tingut diferents  carreres i enfocaments, quan es tracta de fer llibres. Sam crea llibres d’art d’edició limitada, mentre que jo sempre m’he sentit atret pels àlbums il·lustrats. Gairebé a l’instant de conéixer-nos ja sabíem que volíem col·laborar en un projecte. Em vaig quedar impressionat per la complexitat i la integritat de les il·lustracions tipogràfiques.

El fet de dur endavant un projecte a quatre mans és una tasca arriscada. Cal que hi hagi un equilibri en el treball. No es pot tenir una persona que domina a l’altre, i no es pot tenir una persona que no està disposada a fer la seva part. És a dir, les dues persones han d’aportar alguna cosa a la taula i ser receptius a les idees de l’altre. Treballar amb Sam és un plaer, perquè els dos posem per davant  la integritat del projecte. D’altra banda, tenim un respecte mutu i molta curiositat.

Sam: Crec que una de les coses més interessant del llibre és la protagonista, ja que és un personatge que va sorgir de les nostres veus compartides. I aquesta idea – “la creativitat prové de moltes veus” – va esdevenir el centre de totes les pàgines d’aquest llibre. Des del principi crec que els dos volíem fer l’ullet als increïbles llibres que hem estimat en la nostra infantesa, i va resultar que hem utilitzat una biblioteca sencera d’aquests llibres per il·lustrar La nena dels llibres.

Oliver: Una vegada vam superar l’etapa inicial, ens vam adonar que l’obra tipogràfica de Sam havia d’estar feta amb les obres clàssiques de la literatura, la construcció dels paisatges imaginaris que inspira la lectura, i la nostra història va créixer amb aquesta idea.

 

Com heu fusionat els vostres estils? Va condicionar molt el treball final?

La nena dels llibres interior 1Oliver: El procés ens va portar prop de cinc o sis anys en total. Hem treballat en petites ràfegues, la qual cosa era genial perquè ens va donar un munt de temps per allunyar-nos i tornar a visitar el projecte amb ulls frescos. Hi havia una gran quantitat de territoris per descobrir per als dos. No havíem vist cap altre treball anterior que siga semblant, i per tant havíem de construir el procés des de zero.  En lloc de dividir els rols en il·lustrador i autor, vam fer totes les decisions sobre la història i les imatges junts. Crec que aquesta forma de col·laboració total fan que La nena dels llibres siga tan especial i únic.

Sam: Amb la nostra metodologia de treball si ens comunicàvem només per pantalla cabia la possibilitat de perdre informació o cometre errors. Per això, tot va funcionar  molt millor quan estàvem a la mateixa habitació. Crec que aquesta forma de treballar és la responsable de l’harmonia i la coherència del llibre.

 

La nena dels llibres és un homentage a l’autenticitat dels llibres i de les històries. Per què és tan important?

 Interior de la Nena dels llibres 2Oliver: Aquest llibre és un acte de lloança. Va ser l’oportunitat per a que dos creadors de llibres fem un homenatge a la història de la literatura en general. El nostre treball es basa en els llibres que han llegit els nens i els adolescents de totes les èpoques. Vam voler retre un homenatge a aquestes històries que ens van impactar i ens van influir.

Sam: Tant Oliver com jo volem que aquest llibre siga un homenatge als creadors del passat, però al mateix temps (esperem) inspirar noves generacions del futur. Volem que aquest llibre esdevinga una invitació a la gent a trobar la seva pròpia veu i la seva pròpia història.

 

Quins tipus de reaccions espereu que aquest llibre provoque? No només en els nens, també en els adults que el poden compartir amb els joves lectors o el poden comprar per a ells mateixos.


OliverJeFfers_SamWinstonOliver:
Vam imaginar els protagonistes de la nostra història per jugar  dos papers molt diferents. Per una banda es troba la nena dels llibres, que coneix els secrets de la literatura i la imaginació. El segon protagonista és un nen que necessita que li mostrin el camí. Aquest nen pot representar  als lectors tímids que encara no han estat mossegats per l’insecte de la literatura. M’agrada imaginar que els adults que llegeixen aquest llibre als nens poden assumir el paper de la nena dels llibres, guiant als joves lectors en aquest món de llibres i d’històries.

Sam: Llegir és una experiència visceral i molt sensitiva i que desperta la imaginació, aquesta combinació és fonamental per fomentar la passió per aprendre i per la creativitat. La nostra “Era de la informació” també ha resultat ser l’era de la distracció infinita, i sens dubte, els llibres han de ser una eina contemporània amb la qual podem posar remei a aquesta situació.

La nena dels llibres d’Oliver Jeffers i Sam Winston serà publicada per Andana Editorial en octubre de 2016.

 

Aquest text és un extracte de l’entrevista que va ser publicada a The Guardian. Aqúí podeu trobar la versió original. https://www.theguardian.com/childrens-books-site/2016/mar/30/oliver-jefferss-a-child-of-books-cover-reveal-and-interview

Posted on

Entrevista a Rob Biddulph

Rob Biddulph
Rob Biddulph, autor de Quin vent

L’autor del llibre Quin vent (Volando voy, en castellà) és entrevistat per Un periodista en el bolsillo.

Un dia de vent, un estel flamant, per a en Blau, el pingüí, és el vol inaugural. Però, l’estel puja amunt, el vent bufa fort, i en Blau s’enlaira de cop. Acompanya l’intrèpid pingüí en aquest viatge inesperat. On el deu portar l’estel?

 

Així ens presenta Andana Editorial Quin vent, un treball de Rob Biddulph. Què faries si et trobes en un lloc estrany, fora de la teva zona de confort i lluny de casa teva? A aquesta pregunta respon aquest àlbum, de qual ens parla el seu autor en les següents línies.

Portada Quin vent Com va néixer aquest projecte?

Bé, estava mostrant a diverses editorials un àlbum il·lustrat diferent que havia fet sobre Londres, i mentre ho feia, també els mostrava el meu portfoli. Al portfoli tenia un petit dibuix d’alguns pingüins que havia fet molt ràpidament (tan ràpidament, de fet, que ni tan sols puc recordar-me dibuixant-los!). I un parell d’editors van mostrar un interès real per ells. Un en particular em va demanar arribar a un projecte de llibre per a ells, i uns mesos més tard Quin vent estava acabat.

Seguir llegint l’entrevista