Posted on

Una llegenda de Sant Jordi

Descobreix la llegenda de Sant Jordi com mai te l’havien explicat a càrrec d’un dels autors i un dels il·lustradors més importants del nostre país. Una versió singular de la llegenda clàssica que amaga una doble lectura per explicar la realitat de molts nens i nenes que actualment han d’afrontar el seu destí lluitant contra dracs amb diferents formes.

CobertaSanJordi

Un àlbum escrit per Joan Portell i il·lustrat per Sebastià Serra… convertit en joia editorial.

 A la vora del mar, una nena convida a un nen a jugar. Ell, que espera trist en un racó d’aquella platja, accepta la invitació. Aleshores, comencen a jugar com ho faria qualsevol infant en qualsevol platja del món. La fantasia dels nens no sap de fronteres. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme i allà dins hi posaran un rei… i així comença la llegenda:

 

Captura de pantalla 2016-03-02 a les 0.05.42Vet aqui que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…

 

El joc dels nens esdevé el fil conductor d’Una llegenda de Sant Jordi, una versió molt especial de la llegenda clàssica de Sant Jordi. Les il·lustracions de Sebastià Serra i el text de Joan Portell ens ofereixen una versió singular d’aquest relat on es conjuguen el patiment d’un poble oprimit, la mala sort d’una princesa i la lluita d’un valent cavaller. Però, quan acaba el joc, és el torn de la realitat. I aleshores descobrirem que la ficció i la realitat estan més a prop del que sembla…  

 

Andana editorial ens proposa un álbum il·lustrat preciós on el relat textual i el relat visual es conjuguen per transmetre al lector dues històries paral·leles, una llegenda i un fet qüotidià, una ficció i una realitat. Un llibre que, a més, esdevé un joia editorial on la fotografia i la il·lustració es fonen per oferir al lector unes escenes impressionats que fan que cada doble pàgina esdevingui un món particular.

 Captura de pantalla 2016-03-02 a les 0.04.52Captura de pantalla 2016-03-02 a les 0.05.31

Posted on

Compra en la botiga online i participa en aquest sorteig!

Sorteig de Nadal

Sorteig de Nadal

Sorteig d’un lot de llibres, una caixa i un peluix de l’Olivia

Andana Editorial vol premiar als seus clients de la botiga online aquests Nadals. Així que hem organitzat un sorteig d’un lot de llibres (6 exemplars) de l’Olivia que ve acompanyat d’una caixa per tenir-los ben organitzats i un peluix de la porqueta més divertida del món.  Aquest sorteig es farà entre tots aquells que  compren a la botiga online des del 17 de desembre de 2015 fins al 3 de gener de 2016.

Requisits i mecànica:
Tindran la possibilitat d’entrar en el concurs totes les persones que efectuen una compra a la botiga online d’Andana Editorial. Cada compra compta com una participació en el sorteig.

Participants:
Podran participar en el concurs totes aquelles persones residents a l’estat espanyol que complisquen els requeriments que figuren en aquestes bases.

Premis:
El premi consistirà en una caixa/biblioteca per guardar llibres, un peluix de l’Olivia (24 cm.) i un exemplar dels llibres:

  • L’Olivia (català)
  • L’Olivia es prepara per al Nadal (català)
  • L’Olivia i les princeses (català)
  • L’Olivia i la joguina perduda (català)
  • L’Olivia salva el circ (català)
  • Olvia Dress-Up Fashion Show (anglès)

Els llibres de l’Olivia només estan disponibles en català. Serà possible canviar els exemplars en català per altres títols en castellà que tinguen un valor similar i que formen part del catàleg d’Andana Editorial.

Període de participació:
El sorteig estarà actiu des del 17 de desembre de 2015 a les 9:00 fins al 3 de gener de 2016 a les 23.59.

Els premiats:
L’elecció del guanyador serà responsabilitat d’Andana Editorial.

El nom del guanyador/a es publicarà al Facebook d’Andana Editorial.
El/la guanyador/a serà notificat/da a través del correu electrònic que figure en la fitxa de comanda.

Posted on

Tirant, una nova versió d’autor desconegut?

Tirant Andana
Coberta del Tirant. Il·lustració de Fernando Vicente.

Andana Editorial publicarà el 20 de novembre de 2015 una nova i desconeguda versió del Tirant adquirida en una casa de subhastes. Es tracta d’una versió destinada a ser el primer guió per fer una sèrie de televisió en una cadena anglosaxona basada en la novel·la de Joanot Martorell. Tot i que el text original d’aquesta versió estava en anglès, la nova edició es publicarà en la nostra llengua. Fins el moment no s’ha pogut establir qui va ser l’autor del text, però, amb la nova publicació els editors esperen aconseguir saber el nom de l’autor d’aquesta nova versió del clàssic. 

 

A continuació avancem el text que encapçala Tirant, i que explica com s’ha gestat aquesta obra de ficció: 

Trobant-me, ara fa uns quants anys, becat com a lector en una universitat anglesa, vaig rebre l’encàrrec de fer una classe d’introducció al Tirant lo Blanc. Era la meua primera actuació com a professor davant d’un públic universitari.

M’havia d’adreçar a alumnes d’Hispàniques que cursaven l’assignatura de Literatura Catalana Medieval. Jo volia fer-ho bé o, almenys, despertar un cert interés per l’obra, que molts d’ells devien conéixer almenys de nom. Pensava començar oferint-los un seguit de notícies o curiositats per informar-los sobre la història apassionant del llibre, al llarg dels seus més de cinc-cents anys d’història. Primer de res, era quasi obligat fer-los llegir el paràgraf del capítol 8 del Quijote, amb el breu elogi que en fa Cervantes. Aquest text probablement ja el coneixien molts d’ells, o la majoria, però no en podia prescindir. És un clàssic. Després pensava sorprendre’ls amb el passatge de les Memòries de Caterina la Gran, en el qual la cèlebre tsarina del XVIII recorda que el primer llibre que va llegir en sa vida va ser, precisament, el Tirant, en traducció francesa, sens dubte.

Però, dit això, volia presentar-los altres notícies, ja no centrades en el passat, sinó referents a l’actualitat, a l’èxit internacional que ha revalidat l’obra de Martorell els darrers vint o trenta anys. Em vaig posar davant l’ordinador per tal de consultar què em donava la xarxa en aquest sentit. Hi vaig fer una bona tria de notícies rares sobre la novel·la.

Vaig baixar un article crític sobre el Tirant d’una escriptora americana, Mary Ann Newman, que podia presentar, més o menys, com a neboda de Marilyn Monroe, perquè realment ho era d’un dels marits, Arthur Miller. El contingut de l’article em va semblar bastant desconcertant: feia una comparació entre la novel·la valenciana i el famós film de Tarantino Pulp Fiction, hi establia un paral·lelisme entre els gàngsters americans dels anys cinquanta i els cavallers del segle XV. Com a personatges literaris.

Un exemplar del Tirant traduït al japonés

Per a completar el panorama, vaig adquirir, en una botiga de la xarxa, un exemplar del Tirant traduït al japonés pel senyor Ko Tazawa i publicat per la prestigiosa editorial Iwanami, de Tòquio, perquè no en vaig saber trobar cap altra de procedència més remota. Pel mateix procediment shopping online, que diuen, vaig aconseguir un DVD del ballet Tirant, estrenat a Sant Petersburg pel ballarí i coreògraf Petukhov l’any 1994.

Podia, fins i tot, proposar als alumnes de fer una eixida extraescolar i desplaçar-nos fins a Londres per tal d’admirar a la British Library un exemplar de la primera edició de la novel·la, feta a València el 1490. Un dels tres que es conserven a tot el món. A aquesta rara joia bibliogràfica, que mesurada en euros té un valor enorme, s’hi pot accedir amb una certa facilitat. Relativa facilitat, ja que el senyor Barry Taylor, responsable de la secció hispànica de la British Library, no es negava absolutament a fer exhibicions més o menys privades dels tresors que li ha confiat aquella venerable institució.

trasera_TirantAra bé, mentre feia aquella recerca, un detall em va intrigar: un possible enllaç definit per les indicacions: Tirant, book… cinema auction, i dic possibleperquè a la pàgina en aquell moment no s’hi podia accedir. Insistint-hi, al cap d’uns quants dies vaig entrar en el món fins aleshores desconegut per a mi de les subhastes per a maniàtics i nostàlgics del cine. N’hi havia per a totes les obsessions i butxaques. Des d’un esportiu caríssim utilitzat en un film de James Bond fins a mobles i peces de vestuari, més o menys bé de preu, que s’havien fet servir en el rodatge d’alguna sèrie d’èxit, molt estimada pels seus seguidors. El Tirant, book apareixia en l’inventari d’una llibreria utilitzada com a decorat en diversos films. El moble, de dimensions respectables i construït en luxurious wood imitation, contenia una quantitat d’obres més o menys literàries de tots els temps, relligades en luxurious leather and cloth bindings , entre les quals un Tirant, que em va semblar enigmàtic.

“Tirant, book” apareixia en l’inventari d’una llibreria utilitzada com a decorat en diversos films. 

Potser perquè al catàleg no apareixia el títol sencer de l’obra. Hi faltava lo Blanc. Potser per l’enquadernació luxosa en pell o tela que anunciava. Però sobretot perquè apareguera inclòs en una llibreria que s’havia fet servir com a decorat cinematogràfic. Al mateix catàleg, al costat de la fitxa informativa corresponent, hi constava l’etiqueta sold. Posats en comunicació, des del departament, amb la casa de subhastes, no va caldre insistir molt per a localitzar el comprador, en aquest cas compradora, que es va mostrar molt contenta que el que havia comprat interessara la universitat que jo, més o menys oficialment, representava.

Vaig aconseguir que em convidara a prendre un previsible te a casa seua. Era una caseta de teulada grisa i finestres verdes a la costa de Cornualla. Quan hi vaig arribar, Miss Margaret W. –aquest era el seu nom– ja m’havia posat el llibre damunt la taula i, no sols me’l va deixar consultar, sinó fotografiar pàgina per pàgina.

Un projecte que, per algun motiu, no s’havia realitzat i que, per algun segon motiu. més difícil d’imaginar, havia acabat oblidat en una llibreria

Mecanografiat, no imprés, potser en còpia única, i escriten anglés, no era el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, sinó, com ja avisava el títol, un Tirant, un dels possibles tirants, en text adaptat per al cinema o la televisió. Un projecte que, per algun motiu, no s’havia realitzat i que, per algun segon motiu més difícil d’imaginar, havia acabat oblidat en una llibreria que intentava suggerir la biblioteca d’una mansió anglesa del XIX. No estava signat ni tenia cap indicació d’autor, que sens dubte, pel domini de la llengua, devia ser un senyor anglés. Ara bé, com assegurava el catàleg de la casa de subhastes, el relligat del volum, certament luxós, era un treball artesà fet per un taller d’enquadernació excel·lent de la ciutat de València. Així ho deia una etiqueta adherida a les guardes del volum. Per tant, escrit per un anglés resident al País Valencià òbviament relacionat amb el món del cine?

A banda del profit que en puguen traure els lectors, m’he decidit a donar-lo a conéixer amb dos fins: el primer, que l’autor es manifeste i isca de l’anonimat, al qual li reconeixeríem els drets que com a autor pot exigir; i el segon: si algun productor s’animava i es decidia a dur aquesta versió a la pantalla

Aquesta és l’única pista pel que fa a l’autoria del text, pista que no he sabut seguir fins a poder establir-ne la identitat. El text em va interessar molt, prou per a traduir-lo, i l’amic Víctor Labrado, amb qui havia compartit el meu petit descobriment, m’ha convençut d’editar-lo per fer-lo arribar al públic lector valencià. Espere que amb profit. A banda del profit que en puguen traure els lectors, m’he decidit a donar-lo a conéixer amb dos fins: el primer, que l’autor es manifeste i isca de l’anonimat, al qual li reconeixeríem els drets que com a autor pot exigir; i el segon: si algun productor s’animava i es decidia a dur aquesta versió a la pantalla. És ben estrany que aquesta novel·la excel·lent no haja trobat mai un director de cine disposat a fer-ho, dignament, fins ara.

M. G.

Posted on

Crea el teu Hugui i guanya premis

Crea el teu Hugui

Crea el teu Hugui i guanya una tassa personalitzada

Tothom pot tenir el seu propi Hugui, els personatges dels llibres d’Oliver Jeffers.

Des d’Andana Editorial hem posat en marxa un web molt especial per a crear  el teu propi Hugui.

Per donar-li més emoció hem engegat un concurs a facebook i twitter per regalar tasses personalitzades dels Huguis.

 

SORTEIG de 10 packs de: TASSA dels Huguis personalitzada amb el teu nom + LLIBRE dels Huguis d’Oliver Jeffers.

Per participar has de:

  1. Seguir a Andana Editorial a facebook. ENLLAÇ.
  2. Fer “M’agrada” a aquesta foto i “compartir”
    ENLLAÇ A LA FOTO DEL CONCURS
  3. Arriba la part més divertida: Crea el teu Hugui personalitzat a WWW.HUGUIS.CAT  
  4. Comparteix el teu HUGUI a facebook, twitter o instagram amb el hashtag #huguisandana (trobaràs el botó compartir al final del procés de creació del teu Hugui).

 

El sorteig estarà actiu fins el 2 d’octubre 

Aquí pots veure alguns dels Huguis que ja han creat els lectors aquests darrers dies:
Veure l’àlbum de fotos de Huguis

Molta sort i molts Huguis!

Hugui_exemple1 Hugui_exemple2

Posted on

Ser un Hugui comença a estilar-se…

Oliver Jeffers 1El premiat autor i il·lustrador australià Oliver Jeffers, ens sorprèn un cop més amb una nova sèrie d’àlbums il·lustrats  protagonitzats pels Huguis, uns personatges ben especials. Els Huguis constitueixen una comunitat i les històries que expliquen mostren la seva particular manera de solucionar els conflictes i situacions habituals en l’entorn familiar i social de la canalla.

 

Portada Els Huguis en Els jersei nou
Portada Els Huguis en Els jersei nou

En El jersei nou Jeffers tracta amb aparent simplicitat la reivindicació de la individualitat enfront la uniformitat col·lectiva. El Huguis són tots idèntics: pensen el mateix, vesteixen igual, practiquen les mateixes aficion i de cap manera gosen diferenciar-se de la resta. Fins que un bon dia un d’ells, en Rupert, té ganes de sentir-se diferent i sense pensar-hi gaire comença a teixir-se un jersei de color taronja llampant. Primerament els Huguis s’esgarrifen per la gosadia de pretendre ser diferent, però mica en mica la idea de Rupert deixa de ser una mala idea fins al punt que el seu jersei taronja crea tendència i s’acaba convertint en l’última moda dels Huguis!

 

 

 

Interior Huguis Jersei 1 Interior Huguis Jersei 2

 

 

 

 

 

 

Jeffers fa ús d’un estil molt depurat per a explicar la història dels Huguis; amb un text breu construït amb frases concises i diàlegs en bafarades, que s’alterna amb pàgines sense text altament expressives, descriu una realitat complexa: els perills de la globalització i la manca d’identitat com a conseqüència. Aquesta idea es reforça amb l’estil minimalista dels dibuixos on hi predomina el blanc per a emmarcar uns personatges dibuixats a llapis, de contorns simples i incolors. I precisament per aquesta raó l’escàs ús del color pren molta importància, perquè el color indica la introducció del canvi en la societat dels Huguis. De nou Jeffers ofereix una doble vessant de lectura, la del text, descriptiu i sense judicis, i la de les il·lustracions explícites i essencials.

 

Un àlbum molt adient per a llegir conjuntament amb els més menuts  i començar a reflexionar sobre els conceptes d’individualitat i de personalitat pròpia.

Marta Romera Colomé

Contracoberta Els Huguis JerseiInterior Huguis Jersei 3

Posted on

Entrevista a Rob Biddulph

Rob Biddulph
Rob Biddulph, autor de Quin vent

L’autor del llibre Quin vent (Volando voy, en castellà) és entrevistat per Un periodista en el bolsillo.

Un dia de vent, un estel flamant, per a en Blau, el pingüí, és el vol inaugural. Però, l’estel puja amunt, el vent bufa fort, i en Blau s’enlaira de cop. Acompanya l’intrèpid pingüí en aquest viatge inesperat. On el deu portar l’estel?

 

Així ens presenta Andana Editorial Quin vent, un treball de Rob Biddulph. Què faries si et trobes en un lloc estrany, fora de la teva zona de confort i lluny de casa teva? A aquesta pregunta respon aquest àlbum, de qual ens parla el seu autor en les següents línies.

Portada Quin vent Com va néixer aquest projecte?

Bé, estava mostrant a diverses editorials un àlbum il·lustrat diferent que havia fet sobre Londres, i mentre ho feia, també els mostrava el meu portfoli. Al portfoli tenia un petit dibuix d’alguns pingüins que havia fet molt ràpidament (tan ràpidament, de fet, que ni tan sols puc recordar-me dibuixant-los!). I un parell d’editors van mostrar un interès real per ells. Un en particular em va demanar arribar a un projecte de llibre per a ells, i uns mesos més tard Quin vent estava acabat.

Seguir llegint l’entrevista

Posted on

Benvinguts a Biotrés

El ciutada contraHi ha una ciutat on els edificis tenen les parets de vidre, on no existeixen ni el fàstic, ni la imperfecció ni la vellesa. En aquell indret s’han eliminat totes les espècies animals que no aporten res, i els que s’han conservat són gestats en úters mecànics. Els seus habitants no poden tenir cap vocació, mai no qüestionen res, tenen els somnis prohibits, el riure inhibit, i expressar la seua opinió els costaria la vida. Però a canvi se’ls proporciona una existència tranquil·la i feliç, lliure de malalties, dolor o patiment. Benvinguts a Biotrés.

Qui vullga viure en esta ciutat perfecta, haurà de pagar amb la seua llibertat. Un bescanvi que sembla funcionar fins que un ciutadà perfecte descobrisca que hi ha altres maneres de relacionar-se, de viure i de morir. Serà llavors quan es posen en dubte les certeses més profundes d’aquesta societat.

Raquel Ricart
Raquel Ricart

Raquel Ricart aposta per la ciència ficció amb la novel·la El ciutadà perfecte, on explora els límits del poder i les llibertats individuals. Una obra transversal per a tots els públics, capaç de seduir tant als amants del gènere com als lectors més reticents.

Si entre les vostres lectures de culte estan 1984, Un mundo feliz o Fahrenheit 451, no dubteu d’incorporar El ciutadà perfecte a la prestatgeria. Potser siga la distòpia que la literatura en la nostra llengua reclamava des de fa temps. Una societat inventada, que entre línies connecta amb la real. Una novel·la que es beu d’un sol glop. Un llibre perfecte que, com tots els llibres que ho són, entreté, emociona i fa pensar.

Escrit per Ana Valls

 

Posted on

Gastó, un buldog molt elegant

Il·lustració del llibre Gastó, d'Andana Editorial
Il·lustració del llibre Gastó, d’Andana Editorial

En Gastó, el protagonista d’aquesta història és un cadell de gos que viu feliçment amb els seus germans: Fi-fi, Fu-fu, Oh-la-la i amb la seva orgullosa mare, la senyora Marilyn. Fins aquí no hi ha res de nou, oi? Però, si tornem a mirar atentament els elegants dibuixos de Christian Robinson ens adonarem que els germans de Gastó són uns adorables cadells de púdel, mentre que ell és un destraler buldog. Que no s’estengui el pànic, no hi ha cap problema. Ben al contrari! En Gastó i els seus germans són educats amorosament per la senyora Marilyn sense distincions de cap mena. D’acord, potser a Gastó li costa una mica més beure del bol d’aigua a glopets, i no sempre pot controlar que no li caigui la bava. És cert també que Gastó té més tendència a córrer que a fer passets petits amb elegància…però això no suposa cap inconvenient. Gastó és feliç, no perd mai el somriure, se sent a gust amb els seus germans i la senyora Marilyn s’estima tot els seus cadells per igual.

L’aparició d’Antoinette

GastóFins que un bon dia de primavera tot passejant pel parc es troben una altre mare i els seus cadells: Rocky, Ricky, Bruno i…Antoinette. Fixeu-vos de nou en el dibuix d’aquesta família. Ho veieu? Efectivament, no us heu equivocat! L’Antoinette és un simpàtic cadell de púdel mentre que els seus germans són cepats cadells de buldog! Desconcertades, les dues mares acorden que el correcte és que els cadells canviats visquin amb els membres de la seva pròpia raça. I així ho fan: Gastó i Antoinette canvien de família. Ben aviat, però, les dues mares s’adonen que han comès un gran error i descobreixen que de vegades el que és el correcte no és ben bé allò que ens fa sentir bé.

 

Sentit de pertinença

És un argument controvertit el que proposa aquest aparentment innocent conte de Dipucchio. Una història que parla del sentit de pertinença basat en la importància de l’educació i la convivència, i no pas apel·lant únicament a motius de raça. Un tema molt interessant que pot generar debat entre els adults, amb certa tendència a les etiquetes i a fer el que és suposadament correcte. Mentre que la canalla, afortunadament posseidors d’un punt de vista més ampli, entendran sense gaire complicacions que el conte explica una història d’amor amb majúscules, de tolerància, de respecte, de realització personal i de pertinença a un grup sense distinció de races. Es tracta d’un àlbum molt ric i no només per les diverses lectures que es deriven de l’argument, sinó també perquè està narrat amb un llenguatge planer, amb frases construïdes amb ritme que conviden a la lectura en veu alta. Un text ple de picades d’ullet que cerca la complicitat amb el lector en establir un diàleg amb ell mitjançant interpel·lacions directes que aporten dinamisme i lleugeresa.

 

Les il·lustracions

Interior Gastó
Interior del llibre Gastó

Les il·lustracions de Robinson són magnífiques amb pinzellades visibles i una gama de colors vius que destil·len optimisme i felicitat. Justament el que senten les famílies dibuixades al conte. Destaquen els traços simples i l’expressivitat dels personatges, i tot plegat revestit amb un aire “retro” que aporta elegància i estil al conjunt.

En resum es tracta d’un àlbum valent que cal llegir en companyia, que ben segur generarà debats molt interessants, i sobretot provocarà somriures i grans rialles.

Escrit per Marta Romera

Posted on

26 excuses per no fer els deures

Imatge del llibre No he fet els deures perquè... de Davide Cali. Il·lustració de Benjamin Chaud.
Imatge del llibre No he fet els deures perquè… de Davide Cali. Il·lustració de Benjamin Chaud.

Vint i sis excuses per no fer els deures. Ni una més ni una menys. I a quina més extravagant! Aquest àlbum sorprenent de la col·lecció Locomotora és un compendi de pretextos imprescindible per tot aquell , ja sigui petit o gran, gandul o despistat que tingui tendència a oblidar-se de fer les tasques encomanades. Es tracta d’un petit gran àlbum que destil·la humor, imaginació, transgressió, tendresa i surrealisme. I ens reserva un final completament inesperat que de manera indirecta convida, a aquell que gosi, a seguir inventant excuses. Continue reading 26 excuses per no fer els deures

Posted on

L’ofici que més m’agrada… ser poeta

La poesia és alguna cosa més que un gènere literari i per les seves característiques ofereix multitud d’utilitats pedagògiques. L’Editorial Andana, amb la col·lecció Vagó de versos, obre una bona via per introduir la poesia a les aules i, una de les seves apostes, és fer-ho de la mà dels versos de Joan Salvat-Papasseit.

L\\'ofici que més m\\'agrada

 

L’antologia que ha triat Jaume Subirana esdevé un bon mostrari de la poesia de l’autor. Es tracta d’una acurada selecció que obre de bat a bat una finestra on es respiren els aires vitalistes de Papasseit i on s’encomana l’entusiasme del poeta. A banda de ser un bon llibre de referència per iniciar-se en l’obra de Papasseit, constitueix un bon recurs a l’hora de treballar la poesia a l’aula ja que els poemes són motivadors i retraten situacions i emocions perfectament reconeixibles per a la canalla. Comprensibles també en són el llenguatge i el vocabulari, malgrat que alguns poemes desgranen un bon enfilall de termes que han caigut en desús i que poden ser un bon element de debat a l’aula, en funció diversos nivells de lectura.

 

Una de les virtuts de la poesia és la flexibilitat didàctica, ja que les seves possibilitats educatives van més enllà de les activitats relacionades amb la competència lingüística. I l’obra de Salvat-Papasseit, n’és una bona mostra. Poemes que tracten temes universals com l’amor, la igualtat social i la pau, i que esdevenen un bon material per a reflexionar sobre l’entorn i sobre les perspectives de crear un món millor. Al costat d’aquells poemes on parla de temes quotidians, com la família, els costums, els oficis, els amics, que faciliten la implicació emocional de la canalla i permeten establir un diàleg interactiu amb el text.

Interior L\\'ofici que més m\\'agrada

 

Però no oblidem que la poesia també és joc, i a jugar ens porten els poemes de Salvat-Papasseit. Jugar a escoltar-los i a interpretar-los, a compartir-los i parlar-ne, a assajar amb els ritmes i la musicalitat; joc que ens porta, en definitiva, a desenvolupar la capacitat de comprensió i expressió oral, i fomentar l’escolta activa.

 

Cal destacar, per últim, les evocadores il·lustracions d’Eli M. Rufat que emmarquen bellament cadascun dels poemes, i amb la seva interpretació contemporània fa més propera encara, la lectura.

 

És aquest, doncs, un llibre idoni per gaudir, per compartir i per impregnar-se de l’energia dels versos d’un dels grans poetes de la llengua catalana.

Escrit per Marta Romera Colomé