Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) va ser un escriptor i poeta avantguardista que va néixer i créixer al barri de la Barceloneta. El seu origen humil va comportar que es formés com a literat de manera autodidacta. Des de ben petit, va guanyar-se la vida com a aprenent de diversos oficis, que més tard l’inspiraren a escriure, entre d’altres, el poema titulat L’ofici que més m’agrada. Els convulsos canvis polítics de principis de 1900 van motivar la seva entrada en la vida política catalana.

La seva afició per l’escriptura el va dur a treballar com a redactor i editor de diverses revistes de caire polític; una feina que alternava amb la de vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, a partir de la qual escriuria un dels seus poemes més populars: Nocturn per a acordió.

Durant la seva vida laboral, Salvat-Papasseit va combinar els oficis que li permetien viure amb l’activisme polític i la seva passió: l’escriptura. Els seus orígens humils i els canvis polítics que van esdevenir en l’època en què li va tocar viure van motivar el seu estil literari: una poesia renovadora en la forma i en el contingut respecte del que s’havia escrit amb anterioritat. Amb un caràcter entusiasta, vitalista, que mira al futur amb optimisme en termes de justícia i igualtat social.

Encara en els seus últims dies de vida, malalt de tuberculosi al llit, es dedicà a escriure poemes amb un caire positivista que parlen de sentir-se viu, de la felicitat i de la lluita per aconseguir un món millor.

Amb el recull de poemes L’ofici que més m’agrada, Salvat-Papasseit ens deixa la seva millor herència: la il·lusió per gaudir de tot un món de vivències i sensacions que ens ajudarà a créixer com a persones.

Thumbnail

Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) va ser un escriptor i poeta avantguardista que va néixer i créixer al barri de la Barceloneta. El seu origen humil va comportar que es formés com a literat de manera autodidacta. Des de ben petit, va guanyar-se la vida com a aprenent de diversos oficis, que més tard l’inspiraren a escriure, entre d’altres, el poema titulat L’ofici que més m’agrada. Els convulsos canvis polítics de principis de 1900 van motivar la seva entrada en la vida política catalana.

La seva afició per l’escriptura el va dur a treballar com a redactor i editor de diverses revistes de caire polític; una feina que alternava amb la de vigilant nocturn al Moll de la Fusta de Barcelona, a partir de la qual escriuria un dels seus poemes més populars: Nocturn per a acordió.

Durant la seva vida laboral, Salvat-Papasseit va combinar els oficis que li permetien viure amb l’activisme polític i la seva passió: l’escriptura. Els seus orígens humils i els canvis polítics que van esdevenir en l’època en què li va tocar viure van motivar el seu estil literari: una poesia renovadora en la forma i en el contingut respecte del que s’havia escrit amb anterioritat. Amb un caràcter entusiasta, vitalista, que mira al futur amb optimisme en termes de justícia i igualtat social.

Encara en els seus últims dies de vida, malalt de tuberculosi al llit, es dedicà a escriure poemes amb un caire positivista que parlen de sentir-se viu, de la felicitat i de la lluita per aconseguir un món millor.

Amb el recull de poemes L’ofici que més m’agrada, Salvat-Papasseit ens deixa la seva millor herència: la il·lusió per gaudir de tot un món de vivències i sensacions que ens ajudarà a créixer com a persones.

Mostrant un únic llibre