'La teva vida a la terra': el fenomen editorial per a lectors que encara no han nascut

Està sent una de les compres estrella d’aquestes setmanes. És un llibre que cal tindre, segons coincideixen els seus lectors i lectores. Perquè en la nostra era hiperdigitalitzada comença a bategar, des de fa uns anys, un pols per rematerialitzar les relacions, les vivències i les memòries compartides. I aquest llibre connecta directament amb aquesta perspectiva. Es tracta de La teva vida a la terra, una obra d’Oliver Jeffers editada per Andana Editorial que es presenta com un “àlbum de records per a nous terrícoles”. Amb aquesta proposta, que renova el vell ítem dels àlbums de fotos, La teva vida a la terra està triomfant amb un ritme de vendes que no afluixa la marxa.

Aquest èxit és el resultat d’una bona idea, materialitzada amb sensibilitat. I això es nota en el moment mateix en què agafes el llibre per primera vegada. Resulta difícil no enamorar-se instantàniament amb l’àlbum, tocat per la inconfusible personalitat d’Oliver Jeffers. La teva vida a la Terra espera recollir grans i petits moments dels primers tres anys de vida del “nou terrícola”, des de la seua primera ecografia fins als primers amics i amigues que farà. És un llibre pensat perquè el completen, junts, mares i pares i fills i filles. Per això, ofereix espais per als menuts (com una doble pàgina perquè hi pose l’empremta de les mans i els peus) i altres perquè els registren els majors (com el moment en què li ix la primera dent, la primera vegada que dorm tota la nit o el seu moment preferit a l’hora de banyar-se). Així mateix, també hi ha marcs per a apegar fotografies i sobres per a guardar objectes. És, en definitiva, un àlbum preciós, per a guardar tota la vida.

En tot èxit de vendes hi ha una espurna inicial que encén la resta del procés, i en el cas de La teva vida a la Terra, eixa espurneta va ser un reel de Cori (@entrepetits), una mestra d’educació infantil amb vora 150.000 seguidors a Instagram. Cori comentava que La teva vida a la terra és el “llibre que li haguera agradat que els seus pares tingueren”, pel fet que reuneix tot un seguit de records que hui li faria goig tindre (“És que m’encantaria saber el dia en què vaig començar a caminar, què m’agradava quan tenia dos anys o on està la primera foto amb els meus amics al ‘col·le”). Cori acabava el vídeo amb una idea molt bonica, que condensa l’esperit de La teva vida a la terra: “Em sembla meravellós tindre el record d’un bebé, i que eixe mateix bebé, d’ací a uns anys, puga gaudir-lo també”.

Aquesta recomanació, i el boca-orella de després, ha fet que La teva vida a la terra estiga al cap de centenars de futurs mares i pares de tot el país, i que el llibre s’haja convertit en tot un fenomen. Com explicava Cori, molts bebès, futurs adults, gaudiran d’aquest record compartit amb els seus pares. I, qui sap? En el futur, potser dues persones es coneguen i acaben assabentant-se que les dues tenen aquest àlbum de records, de quan eren un bebè. Qui sap la d’amistats que poden sorgir amb aquesta connexió -o, potser, d’amors. Seria una manera bonica de tancar el cercle-.