Gastó, un buldog molt elegant

Il·lustració del llibre Gastó, d'Andana Editorial

Il·lustració del llibre Gastó, d’Andana Editorial

En Gastó, el protagonista d’aquesta història és un cadell de gos que viu feliçment amb els seus germans: Fi-fi, Fu-fu, Oh-la-la i amb la seva orgullosa mare, la senyora Marilyn. Fins aquí no hi ha res de nou, oi? Però, si tornem a mirar atentament els elegants dibuixos de Christian Robinson ens adonarem que els germans de Gastó són uns adorables cadells de púdel, mentre que ell és un destraler buldog. Que no s’estengui el pànic, no hi ha cap problema. Ben al contrari! En Gastó i els seus germans són educats amorosament per la senyora Marilyn sense distincions de cap mena. D’acord, potser a Gastó li costa una mica més beure del bol d’aigua a glopets, i no sempre pot controlar que no li caigui la bava. És cert també que Gastó té més tendència a córrer que a fer passets petits amb elegància…però això no suposa cap inconvenient. Gastó és feliç, no perd mai el somriure, se sent a gust amb els seus germans i la senyora Marilyn s’estima tot els seus cadells per igual.

L’aparició d’Antoinette

GastóFins que un bon dia de primavera tot passejant pel parc es troben una altre mare i els seus cadells: Rocky, Ricky, Bruno i…Antoinette. Fixeu-vos de nou en el dibuix d’aquesta família. Ho veieu? Efectivament, no us heu equivocat! L’Antoinette és un simpàtic cadell de púdel mentre que els seus germans són cepats cadells de buldog! Desconcertades, les dues mares acorden que el correcte és que els cadells canviats visquin amb els membres de la seva pròpia raça. I així ho fan: Gastó i Antoinette canvien de família. Ben aviat, però, les dues mares s’adonen que han comès un gran error i descobreixen que de vegades el que és el correcte no és ben bé allò que ens fa sentir bé.

 

Sentit de pertinença

És un argument controvertit el que proposa aquest aparentment innocent conte de Dipucchio. Una història que parla del sentit de pertinença basat en la importància de l’educació i la convivència, i no pas apel·lant únicament a motius de raça. Un tema molt interessant que pot generar debat entre els adults, amb certa tendència a les etiquetes i a fer el que és suposadament correcte. Mentre que la canalla, afortunadament posseidors d’un punt de vista més ampli, entendran sense gaire complicacions que el conte explica una història d’amor amb majúscules, de tolerància, de respecte, de realització personal i de pertinença a un grup sense distinció de races. Es tracta d’un àlbum molt ric i no només per les diverses lectures que es deriven de l’argument, sinó també perquè està narrat amb un llenguatge planer, amb frases construïdes amb ritme que conviden a la lectura en veu alta. Un text ple de picades d’ullet que cerca la complicitat amb el lector en establir un diàleg amb ell mitjançant interpel·lacions directes que aporten dinamisme i lleugeresa.

 

Les il·lustracions

Interior Gastó

Interior del llibre Gastó

Les il·lustracions de Robinson són magnífiques amb pinzellades visibles i una gama de colors vius que destil·len optimisme i felicitat. Justament el que senten les famílies dibuixades al conte. Destaquen els traços simples i l’expressivitat dels personatges, i tot plegat revestit amb un aire “retro” que aporta elegància i estil al conjunt.

En resum es tracta d’un àlbum valent que cal llegir en companyia, que ben segur generarà debats molt interessants, i sobretot provocarà somriures i grans rialles.

Escrit per Marta Romera