Presentem 'Vivian Maier. Clara-obscura': una biografia en format còmic de la gran fotògrafa de carrer del segle XX
Tres xifres condensen la vida de Vivian Maier. La primera, 143.000: el número de negatius que va realitzar durant la seua vida, un arxiu fotogràfic titànic compost a través dels seus passejos pels carrers de Nova York i Chicago, on va arribar emigrada des de França. La segona xifra, 380: la quantitat de dòlars que, el 2007, l'estudiant John Maloof va pagar pel magatzem on Maier guardava els seus negatius, sense saber què anava a trobar-se; una casualitat que potser va impedir que el treball de la fotògrafa es perdés per a sempre. I la tercera xifra, 577: els dies que passaren entre la mort de Maier, el 21 d'abril del 2009, i la primera exposició sobre la seua obra, el 18 de novembre del 2010. Perquè Vivian Maier, considerada ara la fotògrafa de carrer més important del segle XX, ens va deixar sense que les seues imatges traspassaren l'àmbit privat.
La de Vivian Maier és una història extraordinària, que ara ha quedat contada en la novel·la gràfica Vivian Maier. Clara-obscura (Andana Gràfica, 2024), d'Émilie Plateau i Marzena Sowa. Una biografia en format còmic que tracta d'apropar-se a una vida magnètica, la d'una dona que ha passat a la posteritat, però que alhora està envoltada de misteris. Separada de son pare i de sa mare quan encara era jove, va arribar als Estats Units (on va nàixer el 1926 per a després passar la infantesa a França) a principis dels anys cinquanta i es va posar a treballar cuidant a xiquets i xiquetes, mentre vivia normalment a habitacions cedides a les llars de les cases d'aquests infants. Durant la seua joventut ja havia despertat la seua vocació fotogràfica, i aleshores va començar a desenvolupar-la de ple. Al llarg de quatre dècades de treball fotogràfic, des d'aquells anys cinquanta fins a finals dels noranta, Maier va capturar l'essència dels Estats Units urbans amb un pols humanista incomparable. I ho va fer, aparentment, sense cap voluntat d'antologia, només capturant fotografia rere fotografia en els seus passejos amb els infants als quals cuidava. De fet, no se sap si algú, més enllà dels seus xiquets i xiquetes acompanyants, coneixia l'existència de la seua obra.
Així, ha sigut només en l'última dècada i mitja quan el seu treball s'ha donat a conéixer al públic i quan li ha arribat el reconeixement dels més grans fotògrafs del nostre temps. Joel Meyerowitz afirma que la seua obra és "un tresor visual, fruit d'un talent extraordinari", i Allan Sekula va destacar com les imatges de Maier "ens desafien a mirar més de prop el món que ens envolta". Amb pocs recursos (una càmera Rolleiflex mitjana i una butxaca tan ajustada que només li va permetre revelar en vida un percentatge ínfim del seu treball fotogràfic), d'ella es diu que va capturar dècades de vida urbana en una narració consistent i de pura veritat, amb una sensibilitat especial pels perdedors del somni americà. Dominava la tècnica, i demostrava també una mirada única, que sabia detenir en les escenes que contaven una història.
La història de Maier deixa en l'aire un bon grapat d'interrogants. Ella volia realment mostrar la seua obra i només li ho impedia la falta de recursos, o no tenia gens d'interés per donar-la a conéixer? Era capaç de gaudir del procediment fotogràfic sense pensar en el resultat: la fotografia que li dona sentit a tot? Va rebre formació, o el seu treball bevia només de l'autoaprenentatge i del talent innat? Són alguns dels misteris que envolten Vivian Maier i que arredoneixen la seua figura amb l'aura dels grans personatges de la literatura. Com feia en aquelles habitacions de les cases on exercia cuidant xiquets, Maier acaba residint per a sempre en el cap dels qui arriben a conéixer la seua vida i la seua obra.
Vivian Maier. Clara-obscura arriba a les llibreries el 26 de setembre, amb la vocació de presentar una vida fascinant i de despertar la curiositat sobre la vida i l'obra de la fotògrafa anònima més reconeguda. Lectors i lectores podran descobrir a Vivian Maier en una cuidada edició que combina el minimalisme i la presentació de paisatges detallats, unes línies de dibuix que homenatgen l'estil fotogràfic de Maier.
La novel·la gràfica arriba, a més, de la mà de dues autores amb una reconeguda trajectòria en l'àmbit del còmic. Émilie Plateau va estudiar a l'Écoledes beaux-arts de Montpellier i actualment resideix a Brussel·les, on també treballa en el món de l'edició infantil i la premsa. Ha publicat, entre altres, Comme un plateau (2012), De l'autre côté à Montréal (2014), Mai non plus (2015) i Noire, la vie méconnue de Claudette Colvin (2018). Marzena Sowa, per la seua banda, es va formar a la Universitat Michel de Montaigne de Burdeus, ha treballat com a guionista de cine i ha publicat Marzi (2004), una reconeguda autobiografia; N'embrassez pas qui vous voulez (2013) i L'insurrection avec le dessinateur polonais Gawron (2014).
